Pinya de Rosa (Vol. 2, llibre 4)

Joaquim Ruyra es revelà amb Marines i boscatges (1903), ampliada i refosa sota el títol de Pinya de rosa (1920), que inclou «Jacobè» (1909), una narració punyent i romàntica. Girona i Blanes són els escenaris de les seves narracions, que combinen el verisme i la fantasia, tot aprofitant les vivències de la infantesa. Amb penetració psicològica analitza les ànimes primitives —dramàtiques o idíl·liques— dels pescadors o els pagesos, que retrata amb tant de realisme; fins transcriu les converses en el dialecte salat, que coneixia a fons.